Per a commemorar el primer aniversari de FeimSenyorets he decidit explicar-vos com fer una ensaïmada casolana que probablement farà que la volgueu fer cada vegada que en tengueu ganes.
Aquella oloreta que fa a la casa quan hi ha una ensaïmada coent dins el forn és indescriptible i, a la vegada, addictiva.
Espero que, ajudant-vos de l’explicació que hi ha aquí abaix, la feu moltes vegades fins que la tengueu per mà i arribeu a la vostra pròpia versió!
Que molts d’anys! :)
- 350 g de sucre
- ~115 g d’aigua
- 30 g de llevadura fresca
- 5 ous
- ~1 kg de farina de força
- saïm pomat *
- 2 cullerades soperes de sucre
- sucre en pols
Preparació:
Foneu la llevadura amb l’aigua freda dins un bol i afegiu-hi el sucre. En aquest ser ben fos, posau-hi tots els ous i remenau bé.
Per acabar la massa, només falta la farina. Anau-la incorporant a poc a poc fins a arribar a una massa consistent però no molt forta (pensau que, com sempre, les quantitats d’aigua i farina són orientatives. Potser les haureu de modificar lleugerament fins que tengueu una massa que tengui la textura adequada. Això pot dependre, per exemple, de la mida dels ous).
Treballau aquesta pasta durant una bona estona amb les mans, intentant tupar-la i deixar fer reposos d’1 o 2 minuts de tant en quant per a reduir les tensions internes que es formen en l’amassat.
Dividiu la massa per la meitat i untau una mica cada bolla d’oli, per evitar que es formi crosta durant la fermentació.
Deixau fermentar aquestes dues bolles dins un bol cada una durant unes 5 hores a una temperatura una mica inferior que l’ambient (si la fermentació és lenta la pasta serà més bona d’estirar i treballar, i els gustos seran millors!). Vigilau que no sobrefermenti (si passa unes tres vegades el volum serà sobrefermentada ja).
En haver passat aquest temps, estirau amb les mans cada bolla per separat fins que sigui molt molt prima (com la foto que teniu a baix).
Untau de saïm la superfície que queda de massa i escampau-hi dues cullerades de sucre també. Com que la pasta és poc dolça aquest sucre ajudarà a endolcir una mica l’ensaïmada i, a la vegada, facilitarà el tovat (fermentació).
A continuació, enrotllau la massa des de dalt cap a baix formant un cuc. Feis el mateix amb l’altra bolla de pasta i, en tenir els dos cucs apunt, enrotllau-los entre ells. Ara untau una llauna amb saïm i posau-hi els dos cucs enrotllats formant un espiral, deixant dos dits de separació entre volta i volta. **
Ara, tornau a deixar fermentar l’ensaïmada unes altres 5 hores (el forn aturat és un bon lloc, perquè no hi ha corrents d’aire i la temperatura és bastant estable), o fins que vegeu que ha doblat el volum de nou i les parets de les voltes de l’espiral es toquen. Encalentiu el forn a 180 ºC (sense res a dins) i, en ser calent, posau-hi l’ensaïmada fins que sigui ben daurada per damunt (aproximadament uns 15 – 18 minuts)
Finalment, deixau refredar l’ensaïmada dins la mateixa llauna i, en ser freda, posau-hi sucre en pols per damunt.
* ‘pomat’ vol dir amb textura de pomada; és a dir: saïm a temperatura ambient, que no estigui fred de gelera perquè seria massa sòlid però tampoc que no sigui calent.
** Si no voleu fer la versió entorsillada de l’ensaïmada, podeu fer la típica. L’únic que heu de canviar és no enrotllar els dos cucs entre ells, sinó fer un espiral amb cada un. Per tant, vos sortirien dues ensaïmades de quart en lloc d’una de mig quilo.
En aquesta recepta s’empra la farina de força perquè els temps de fermentació són molt llargs. Si utilitzau farina fluixa (la que habitualment s’empra en pastisseria) la fermentació no serà igual perquè, amb combinació amb l’aigua, la farina fluixa conté menys gluten. Això vol dir que utilitzant la farina de força l’estructura elàstica que es crea (i que reté els gasos produïts per la llevadura que fan que la massa creixi) serà més dura i, per tant, surt una pasta amb més ‘nervi’.
Bon profit!
Aquest cap de setmana toca! Ja te contaré com ha anat
Hola Miquel! Ha de ser llevadura fresca o pot ser la tipo Royal?
Gràcies i bones festes!
Hola Paula!
La llevadura pot ser o fresca o seca, però assegura’t que és llevadura de forner; de pa! La de tipus ‘royal’ que s’empra per a fer coques (que no fermenten), no serveix! La primera són fongs que fan que la massa pugi abans d’anar al forn i la segona és bàsicament bicarbonat que fa pujar els pastissos dins el forn per una reacció química.
En cas que empris llevadura seca (que també es ven en sobrets i que s’ha d’hidratar), n’has de pesar 1/3 de la de fresca que indica la recepta.
Salut i espero que et surti bé!