Aquestes magdalenes són fruit de tenir dues pomes que ja no feien mengera i de voler aprofitar-les per alguna cosa. Idò bé: el resultat és molt més bo de l’esperat. Crec que aquestes que teniu aquí baix són les millors magdalenes que he fet mai, i tot per una casualitat i un poc d’imaginació.
Amb aquestes quantitats a jo me’n surten 12 de ben grosses. Ja direu si les heu trobades bones!
- 140 g de farina integral
- 140 g de farina fluixa
- 4 g de llevadura en pols (una cullerada petita)
- 7 g de bicarbonat (una cullerada petita)
- 1 polset de sal
- 1 polset de canyella en pols
- 110 g de mantega
- 110 g sucre
- 50 g de sucre moreno
- 1 ou
- 220 g de iogurt natural
- 2 pomes
Preparació:
Encalentiu el forn a 200 ºC.
Mesclau els ingredients secs dins un bol: Les dues farines, la llevadura, el bicarbonat, la sal i la canyella.
Dins un altre bol, duis la mantega fins a una textura de pomada i afegiu-hi els dos sucres. Remenau fins que aquests s’hagin fosos, per evitar que durant la cocció pugui agafar temperatures diferents i formar-mos petits punts de caramel si el sucre granulat no s’ha fos bé.
Afegiu ara l’ou i seguiu remenant. Posteriorment, incorporau el iogurt i remenau només fins que la mescla torni a ser homogènia.
Ara posau-hi la mescla d’elements secs feta abans, remenant fins que la pasta sigui ben uniforme.
Queda una pasta espessa, però no difícil de remenar.
Finalment, mesclau-hi les dues pomes tallades a daus ben petits i posar-ho en papers i motlles.
Enfornau les magdalenes uns 15 minuts aproximadament.
Si les posau dins un recipient hermètic com, per exemple, un pot de vidre una vegada estiguin fredes, vos duraran tota la setmana (encara que a jo no me varen durar tant perquè me’n menjava dues o tres cada dematí!)
Bon profit!
M’encanta la idea d’aprofitar-ho tot. Jo també ho faig sovint, això d’empescar-me algun invent per no haver de llençar el menjar. Aquestes magdalenes tenen una textura, pel que es veu… Ara mateix me’n menjaria una.
Exacte! Aquestes magdalenes el que tenen d’especial és la textura que queda, així com el que duren sense assecar-se gaire!
A més a més, els trossets de poma perden la textura crua dins el forn, i és agradable trobar-los a la boca en menjar la magdalena!
Moltes gràcies pel teu comentari!
Acab de fer-ne unes de semblants, per d’ amunt hi he posat un crumble fet amb margarina, sucre i farina abans d’ enfornar-les. Encara no les he provat pero per s’ oloreta que fan han d’ esser bonissimes….
Gràcies pel teu comentari, Cristina! Segur que els dóna un toc ben especial aquest ‘crumble’.. Així fa més postre!
Son delicioses, i no m’han quedat gens seques, perque normalment les madelenes ho son, m’han quedat amoroses, i molt bones.
He de dir, que no m’han durat una setmana, varen venir unes amigues i varen desapareixer en una tarda!
Què bé Rosa! Estic molt content que t’hagin sortit ben bones! I si han agradat és bon senyal!
Una abraçada!
Acab de fer-ne i no m ‘han quedat massa estufades, potser no hagi posat sa quantitat adequada de llevadura? De gust, molt bones!!
Demà al matí em donaràn sa nota!! Salutacions.
Estic molt content que les hagis provat de fer, Tòfol!
Fixa’t que aquesta recepta en particular duu bicarbonat i no llevadura en pols (al cap i a la fi, el bicarbonat és un component de la llevadura en pols, però aquesta en té d’altres també).
Si has posat les proporcions que indicava i no s’han estufat podria ser cosa també de la temperatura del forn!
Esper que així i tot vos agradin! :)