Un dels meus pans preferits és el de Viena. La poca crosteta que tenen a damunt i la suavitat de la molla és una combinació que m’agrada molt, ja sigui per a un pa amb oli, una picada o una hamburguesa (hi diu molt també!).
Encara que l’explicació sigui llarga, no passeu pena perquè la dificultat no és alta, i és molt recomanable que els proveu de fer. Desitjo que vos agradin!
- 1 kg de farina
- 20 g de sal
- 30 g de sucre
- 50 g de llet
- 60 g de mantega
- 520 g d’aigua
- 20 g de llevadura fresca
Preparació:
Mesclau la farina amb la sal i el sucre. A continuació, afegiu la mantega fosa, la llet i tres quarts de l’aigua. Anau afegint la resta de l’aigua a poc a poc fins que vegeu que la pasta té una consistència una amica aferradissa però comença a tenir un poc de cos. Amb la mesura que he posat d’aigua hauria de tenir la consistència ideal, però pot ser que en sobri o en falti una micona per arribar a la textura ideal (no passeu pena si s’aferra un poc al principi; és normal perquè no ha de ser una pasta gaire forta).
Deixau reposar la pasta durant uns cinc minuts abans de tornar a pastar i repetiu el procés unes tres vegades; de manera que donem temps al gluten perquè es formi bé. Finalment, esmicolau la llevadura amb les mans i incorporau-la a la pasta, afegint-hi unes gotetes d’aigua (molt poca perquè si no ens canviaria la consistència de la pasta).
En tenir la llevadura ben incorporada i dissolta (no es necessita molt d’amassat en aquest punt), enfarinovau una mica la pasta i deixau-la reposar cinc minutets més, mentre preparau la taula de treball.
Passat aquest temps, feis bolletes amb les mans de la mida que trobeu (jo les he fetes un poc més petites que una pilota de tenis, però també les podríeu fer com una de ping-pong i fer mini panets, que surten molt bons i guapos!). Assegurau-vos que les bolles tenen farina suficient perquè no s’aferrin i deixau-los reposar uns altres 5 o 10 minuts perquè perdin les tensions i estiguin preparades per a donar la forma del que volgueu fer.
Si els feis rodons, podeu fer uns plecs cap endins o simplement refer les pilotetes donant tensió a la superfície i fer plecs cap endins. També podeu fer barretes, estirant la pasta en forma de rectangle i plegant els laterals superior i inferior cap a dins, aprimant després amb les mans endavant i endarrere com si es tractés de fer un cuc.
Deixau tovar (fermentar) les formes damunt una llauna enfarinovada fins que doblin el volum. En tenir-les, enfornau esquitxant les parets del forn amb un poc d’aigua per a crear vapor a 220 ºC sense ventilador durant uns 5 minuts. Passat aquest temps, baixau la temperatura a 200 ºC i deixau coure fins que siguin ben dauradets (dependrà de la mida, però aproximadament uns 15 minuts més).
Bon profit!
Hola Miquel, sa farina ha de ser de força?
Tenem molt bona pinta aquets panet!
Haurem de provar der fer-ne!
Hola Cristina!
Per anar bé la farina hauria de ser de mitja força, però si no en tens és preferible que sigui farina panificable que no de força.
Moltes gràcies! Prova-ho, que són molt bons! :)
Fantàstics! Havia intentat fer pà abans sense èxit i malgrat haver-me equivocat amb la llevadura i algun altre pas, han eixit bons. Quina gran recepta! Els he hagut de congelar perquè són molts, però s’estan acabant ràpid. Quin perill! ;-)
Moltes gràcies pel comentari, Ferran! Què bé que t’hagin agradat!! Si els vas fent, cada vegada et sortiran millor, i arribaràs a tenir la teva pròpia recepta!! :)
Una abraçada!