Aquesta pasta és part dels meus menjars preferits. Qualsevols postres que tenguin fulls com a base tenen la seguretat d’agradar-me! Per això, avui vos vull oferir la possibilitat de fer-ne perquè passeu tant de gust com jo pas de menjar-ne.
Creis-me. No té res a veure aquesta pasta amb la que podem comprar al supermercat. De veres.
A més, com que admet molt bé la congelació, va bé tenir-ne de feta i poder-la posar al forn fins i tot des de congelada. Per altra banda, admet tantes i tantes elaboracions que no és una mala idea invertir un dia en anar-la fent (això sí, el procés és llarg, però podeu fer altres coses mentrestant!) per a tenir-ne per ‘si un cas’ :)
Anirant venint receptes basades en aquesta pasta, així que posau motors en marxa i disfrutau-la!
- 500 g de farina de mitja força (o 250 g de farina fluixa i 250 g de farina de força)
- 10 g de sal
- ~260 g d’aigua
- 380 g de mantega (de bona qualitat)
Preparació:
Mesclau l’aigua i la sal dins un bol gros i afegiu-hi la farina, de manera que es comenci a formar una massa. Quan estigui tota la farina incorporada, posau la pasta damunt una taula i amassau-la bé, deixant, si és necessari, intervals de repòs d’uns 5 minuts. Ha de quedar una massa forta però amb bona extensibilitat (heu de pastar suficient com perquè es formi el gluten i la massa tengui elasticitat). Una vegada llesta la pasta, estirau-la amb una aprimadora (o corró) damunt una taula enfarinada fins que tengui un gruix d’un mig centímetre (hauria de fer uns 40 x 30 cm). Embolicau-la amb film transparent (és molt important que no s’assequi gens) i deixau-la reposar a la gelera.
Per altra banda, agafau la mantega (des de la gelera) i posau-la enmig d’un paper sulfuritzat (d’aquests per anar al forn) doblegat per la meitat. Amb l’aprimadora, pegau-hi cops per a anar-la fent prima i treballau-hi fins que faci uns 20 x 20 cm. Amb el mateix paper, posau-la en un lloc pla de la gelera i deixau-ho reposar tot durant una hora.
Passat aquest temps, treis la pasta i la mantega de la gelera. Desembolicau la pasta i llevau el film a la mantega, col·locant-la a damunt la pasta com veis a la foto, de manera que quedi centrada. Ara es tracta de fer un paquetet de pasta amb la mantega a dins; sense que en surti gens. Per això, tancau a banda i banda de la pasta i feis una unió pitjant suaument amb els dits. Tant enmig com en els dos laterals. Amb la taula generosament enfarinada (és molt important que no s’aferri gens la massa i que tot corri per igual), estirau aquest ‘paquetet’ (amb la unió en horitzontal) fins que faci el doble d’amplada. Dividiu ara, mentalment, la superfície en tres i plegau cada costat de la pasta (com veis a la foto), de manera que quedin tres capes. Embolicau-ho bé amb film i guardau-ho a la gelera 30 minuts.
D’aquesta darrera operació se’n diu un plec senzill. Això, s’ha de repetir 4 vegades més, de manera que es tenguin 5 plecs senzills en total, sempre deixant reposar el conjunt dins la gelera (embolicat amb film) per tal que la temperatura de la mantega no pugi però també per a donar repòs i extensibilitat a la massa (si no, seria més difícil estirar-la). Assegurau-vos que no fa molta calor on treballau i que teniu ben enfarinada la superfície, ja que cada vegada les capes són més primes i és més fàcil que es pugui trencar.
Acabat el 5è plec senzill, deixau un repòs de 30 minuts i feis l’estirada final de la massa, fins a tenir-la d’un mig centímetre de gruix. Ara ja està llesta per a ser emprada, però també la podeu congelar o deixar a la gelera fins al moment d’utilitzar-la; sempre assegurant-vos que està ben tapada de per tot amb film.
Per a fer les pastes senzilles que veis a la foto, es tracta de posar sucre en gra damunt la taula i estirar la massa allà. Feis les formes que més vos agradin (pensau que és important que la massa estigui sempre freda) i enfornau-les damunt paper sulfuritzat amb un poc més de sucre per damunt durant uns 15 minuts a 180 ºC.
És molt important utilitzar una mantega de qualitat ja que, per una banda, ha de ser suficientment flexible per aguantar aquest laminat però també és molt important que tengui un gust de mantega (no és sempre així, per molt evident que pugui semblar!).
Bon profit!
He preparado vuestra receta el día siguiente de la emisión del programa `Uep com anam´, como no decía la cantidad de mantequilla que llevaba , pues, lo hice tanteando. Realmente, me quedaron estupendas.
Saludos y muchas gracias.
Muchas gracias a ti Ángela!
Es verdad que en el programa no mencioné la cantidad de mantequilla, pero me dijeron que lo pondrian en pantalla y no lo pusieron!
Gracias por el comentario! Me alegro que te quedara bien la masa!