La pasta que vos present avui va ser un dels meus primers ‘invents’ a la cuina. Un dia quan era petit teníem aquests ingredients per ca nostra i va sortir això i, de llavors ençà, l’he anada fent de tant en tant.
De fet, el nom li ve perquè quan era jove (més jove) es va convertir en la recepta estrella en els sopars d’amics i la van batejar com a Pasta Miquel..!
Esper que la gaudiu!
- 2 porros
- 5 pastanagons
- 2 carabassons
- 500 g de formatge mascarpone
- 800 g de tallarins frescs o 500 g de secs
- oli d’oliva
- sal i pebre bo
- formatge parmesà ratllat
Preparació:
Tallau els porros i posau-los a sofregir dins una greixonera amb un bon raig d’oli d’oliva. Mentre es van fent els porros, anant alerta que no es cremin, pelau i tallau a daus ben petits els pastanagons i afegiu-los al sofregit. En tenir aquestes dues verdures un poc cuites, es pot posar el carabassó pelat i tallat a daus, una mica més gran que el pastanagó. Anau-ho remenant fins que tots els ingredients siguin cuits.
En aquest punt, posau el formatge mascarpone i incorporar-ho bé.
Deixau-ho coure uns minuts i salpebrau al gust. Remenau-ho sense aturar per a assegurar-vos que el formatge no s’aferra al cul de l’olla.
Després aturau el foc i deixau reposar uns 5 minuts. Ara només resta posar-la damunt una bona pasta bollida i servir-la amb un poc de formatge parmesà ratllat per damunt, si vos hi agrada.
Bon profit!
Booono, això s’ha de provar si o si! bravo Miquel!!!
Ja vares dir que te va sortir bona i que vares repetir i tot!
Estic content que t’agradi fer-les, Marga!! :)
Miquel, aquesta pasta m’ha quedat, segons les meves amigues, per xupar-se els dits!!! de veritat bonissima!
Què bé Rosa!! Eh que és diferent d’altres salses? A jo m’agrada molt fer-la (i menjar-la també!) ;)