Per a començar l’any, una recepta ben especial que fa molt de temps que faig i que poc a poc he anat introduïnt modificacions (a vegades per bé i a vegades per no tant). Com que només he retingut les modificacions que han sortit bé, he arribat a aquesta delícia que vos present avui. Un tiramisú amb els ingredients bàsics (vaig decidir no posar-hi nata ni altres productes que no fossin els essencials) i amb la miqueta de no res de gelatina que fa que sigui una mica més bo de menjar i no es desmunti amb tanta facilitat.
Espero que la gaudiu molt.
- 2 ous
- 50 g de sucre
- 250 g de formatge mascarpone
- 1 làmina de gelatina
- 1 cullerada de llet calenta
- 1 cullerada de llet freda
- 1 tassó de cafè
- 1 cullerada més de sucre
- melindros comprats o casolans (recepta aquí)
- cacau pur en pols
Preparació:
Separau els blancs dels vermells dels ous i posau-los en bols separats. Pujau els blancs a punt de neu no molt fort (fins al punt abans que no es trenquin).
En el bol dels vermells, afegiu-hi el sucre i posau-ho tot a bany maria, batent amb unes varilles (millor si són elèctriques) fins que la mescla guanyi viscositat (que sigui com més elàstica i espumada). És important no deixar de remenar en aquest pas i també que el bany maria no sigui molt calent, ja que correm el risc que els vermells comencin a quallar (si passés, hauríeu de tornar a començar de zero…). Aquest pas serveix per a tres coses: la primera és donar elasticitat a la mescla (pensau que no es cou, així que la textura que aconseguim en els passos serà la textura final), també per a evitar el bacteri de la salmonel·la (ja duim la mescla a una temperatura del voltant de 45 ºC, suficient per matar el bacteri en cas que hi fos) i, finalment, per ajudar a dissoldre el sucre.
Una vegada arribat aquest punt, retirau el bol del bany maria i afegiu-hi el formatge, incorporant-lo bé amb les varilles. Per altra banda, posau la gelatina dins aigua ben freda durant uns minuts perquè s’hidrati i, una vegada fet, escorreu-la bé i dissoleu-la dins la llet calenta. Afegiu això a la mescla principal.
Finalment, incorporau els blancs d’ou pujats amb moviments envolvents mitjançant una llengua de silicona (o una cullera grossa), de manera que s’escapi el mínim aire possible.
Ara preparau una font rectangular (també podeu fer servir copes o pots, com veis a la foto, si ho voleu fer individual) i col·locau-hi una capa de melindros. Banyau-los per damunt (o mullau-los) amb el cafè (en el qual hi hem posat una cullerada de sucre i una de llet per a que no sigui tan fort) i feis-hi una capa de la mescla de mascarpone (la meitat aproximadament). Repetiu el procés amb una segona capa i acabau-ho amb la resta de la crema de formatge.
Posau-ho dins la gelera un mínim de 4 hores (tot i que millor si ho feis un dia per l’altre).
Per acabar, espolsau-ho una mica amb cacau pur en pols abans de servir.
Si triau uns melindros que no tenguin gluten (o els substituïu per alguna pasta similar), aquesta recepta també és apta per a celíacs!
Bon profit!